Ens hem mudat!

Ja fa dies que ens hem mudat…

Ja no actualitzarem més aquest blog, pero trobareu informació sobre les nostres activitats i documentació interessant en aquesta adreça:

elscorremarges.wordpress.com

 

 



Imatge

Veniu a veure’ns!

triptic blog 1



Imatge

Descobriu els nostres productes 2014-2015!

triptic blog 2



El gènere Prunus

El gènere prunus comprèn una gran quantitat d’espècies i subespècies. Entre elles, molts arbres que es cultiven a Catalunya pels seus fruits, com ara la prunera (prunus domestica), l’albercoquer (prunus armenica), el presseguer (prunus persica), el cirerer (prunus avium) o l’ametller (prunus dulcis). Alguns dels que acabem de citar ja ténen, en el seu nom cientific, l’evidència que no son autoctons sino introduïts.De fet, com passa amb la majoria dels fruiters que coneixem avui, tots els prunus cultivats provenen d’hibridacions creades per l’home, que generacio rere generacio anava seleccionant les varietats més productives, amb els fruits més grossos, o més dolços, o més olorosos…

De tot el gènere prunus, sembla ser que hi ha una sola excepcio: el prunus spinosa, conegut a casa nostra com aranyoner, endrino en castellà, i que és bastant més utilitzat a Euskal Herria que no pas als Països Catalans. Amb aquest fruit, de la forma d’una pruna pero més menut, de color blau fosc i cobert d’una cera blanquinosa (la pruïna), se’n fa un famos licor: el Patxaran.

A casa nostra no hi ha gaire tradicio d’utilitzar-lo, o al menys sembla que els seus usos tradicionals s’han perdut. De fet, es pot usar com a colorant, per tenyir llanes i teixits, i es pot menjar! Si el proveu un dia, aneu amb compte ja que és molt aspre. Per a degustar-lo, s’ha d’esperar que arribin les primeres gelades, tot i que, a casa nostra, per causa de la sequera, de vegades l’aranyo cau de l’arbust abans no arribi el fred. El que es pot fer, en aquest cas, és collir-lo aspre, quan ja comenci a estovar-se, i deixar-lo reposar uns dies a casa, fora de la nevera pero en un lloc una mica fresc. D’aquesta manera, amb paciència, acaba madurant i estovant-se, i perd la seva aspror. Llavors es pot assaborir la seva acidesa i el seu aroma.

En un proper post explicaré algunes receptes!

Passejada etnobotànica a càrrec del David Moreno

El passat dia 2 de novembre, el David Moreno ens va tornar a deixar bocabadats amb una de les seves passejades etnobotàniques al voltant de La Sala.

Amb els amics de l’Associació de veïns i amics de Passanant, vam organitzar aquesta passejada, en la que vam tractar dels principals arbres i arbusts que podem trobar al voltant del poble. Vam començar per la imponent noguera que, prop de l’antic pou comunal, dóna la benvinguda al visitant. Després vam parlar de la servera, el llorer, la vimetera, el xiprer, el saüquer, l’arç blanc, la figuera, l’esbarzer, el pixa-sang, l’ametller, el lledoner, l’aranyoner… passant també pel jusquiam (herba quixalera), la gavernera o roser bord, la vidauba, el baladre…i d’altres que ja no recordo. En David ens va parlar, sobretot, de les creences populars al voltant d’aquestes plantes, del seu valor màgic o religiós, de les llegendes i històries diverses que s’expliquen sobre elles, i va recollir algunes tradicions o usos antics, propis de la comarca, que els assistents van poder aportar.

S’ha de dir que aquesta és la segona vegada que en David Moreno ve a La Sala per a parlar-nos de plantes. La primera vegada, per setmana santa, va tractar sobre tot de plantes comestibles presents als voltants de La Sala. Aquest cop va canviar la temàtica, però va ser igual d’interessant. Molt enriquidora la xerrada, sota el sol espeterrant de principis de novembre (?!)

Una seixantena de persones van acudir a la cita, tot un èxit!

Cada cop som més, i el proper, serà encara millor!

Saüc, saüquer, bonarbre

El saüquer (Sambucus nigra), també anomenat -amb raó- “bonarbre”, és un arbust, que arriba a tenir l’aparença d’un arbre. No s’ha de confondre amb l’évol (Sambucus ebulus), que s’assembla molt, però que és anual, i té les inflorescències penjant cap avall.

El saüc és molt abundant al voltant del poble, com a molts pobles i masies del nostre país. Fora dels nuclis habitats, se’n troba algun al voltant de les rieres, però a la nostra comarca no és gaire abundant.

Del saüc se n’aprofita tot, ja que té moltíssimes propietats medicinals.

Sambucus_nigra_-_Köhler–s_Medizinal-Pflanzen-127

Nosaltres utilitzem, sobretot, les flors i els fruits, per fer-ne delicioses melmelades, que barregem amb poma o amb pruna per a donar-li consistència, però sense canviar-li el sabor ni l’aroma, que són realment excepcionals.

Gavarra, grata-cul, tapa-cul…

El roser bord (diverses espècies de roses, en particular Rosa Canina, però és difícil de determinar quina subespècie és, ja que aquestes plantes s’hibriden constantment), abundantíssim al voltant de La Sala, ens ofereix a la tardor un fruit exquisit: la gavarra.

gavarra

Amb aquest fruit estem experimentat per a oferir un producte nou, aquesta tardor 2013.

La gavarra és excepcional, pel seu contingut en vitamina C, molt superior a qualsevol altra fruita.

El problema és, que cada fruit conté només una miqueta de polpa vermella, la resta la constitueixen les llavors i una colla de pèls irritants que, abans de poder consumir-les, s’han de treure.

Seguim treballant…

Torna la Festa Major de La Sala

El cap de setmana passat es va tornar a organitzar la Festa Major de La Sala.

Feia 40 anys que això no passava! Bé, de fet, no se sap exactament quan fa de la darrera festa, i des d’aquí demanem a qui en tingui notícies, documents, fotos o records, que es comuniquin amb nosaltres per explicar-nos-ho.

Primer de tot, divendres es va fer una passejada per a conèixer l’entorn. Una ruta de 7km, per a visitar la cista megalítica del Pla de La Sala, i una antiga font ara inutilitzada, entre els termes de La Sala, Forès i Belltall. Tot això enmig dels boscos de pins, alzines i rebolls de la zona, sempre envoltats de molins i els seu soroll…

Dissabte, la tarda va començar d’hora, a les 16h30 ja hi van arribar els primers nens, i va començar l’entrenament de bàdminton. Poc després, vam començar a servir crêpes amb les delicioses melmelades de La Sala.

01 IMG_8127 copia-compr

Mentrestant, petits i grans jugaven a petanca i a bitlles catalanes, a curses de sacs i a estirar la corda.

IMG_8229 copia-compr

Tot això va tenir lloc al nou parc infantil construït per l’Ajuntament de Passanant i Belltall a la part del davant del poble, una zona de lleure una mica desangelada, amb quatre arbres escarransits i tot de sorra. Va ser una bona ocasió de reapropiar-se el terreny 😉

A mitja tarda, els amics de l’Associació de Veïns de Passanant van començar a organitzar el sopar popular: van encendre un foc al pati de Cal Canela, la casa contigua a la torre, per a coure les llangonisses del país i per torrar el pa. Un menú senzill però deliciós, llangonissa i pa torrat, amb all de Belltall i sucat amb uns bons tomàquets de l’hort, i oli d’oliva de la comarca que no falti! Vi de Sarral, cafè i una peça de fruita per tothom. Què més voleu?

IMG_8404 copia-compr

Doncs després d’un bon àpat, una mica de musiqueta… i fins a les 5 del matí, gràcies als artistes de la comarca que ens van tenir allà bocabadats!

IMG_8583 copia-compr

Per sopar érem 66, i en total calculem que unes 200 persones van passar pel poble durant la Festa Major. Podem dir que la població, aquell dia, es va multiplicar per 50! Tot un èxit de participació, bon ambient i bon humor, i ganes de celebrar la Festa Major durant els propers 40 anys!

IMG_8343 copia-compr

Que sí que sí, durant 40 anys més!!!

40 anys després…

Festa Major de La Sala

Primeres jornades de restauració de l’església de La Sala: tot un èxit!

El passat cap de setmana de Sant Joan, es van realitzar les primeres jornades de restauració de l’església de La Sala.

El dissabte, quatre valents van començar la feina, tallant i traient l’heura que s’enfilava per les parets, arribava a la teulada, i amenaçava l’estructura de l’església.

El diumenge, un munt de gent va venir de Passanant per a ajudar. Es va continuar amb la feina de treure l’heura, ja gairebé finalitzada. També es va protegir la fusta de la porta, i de tots els bancs del temple.

Es va aprofitar la jornada per avaluar l’estat actual de l’església, i veure quines actuacions s’hauran de fer d’ara endavant.

La teulada està una mica malmesa, tot i que no s’ha de patir per l’estructura de l’edifici. S’ha de dir que, l’any 1973, la teulada es va esfondrar.Al cap de ben poc temps, estava previst que s’hi casessin la Núria Moreu i el Josep Maria Figueras, i la família de la núvia va recórrer mitja Catalunya per trobar suport financer per a arreglar la teulada. Ni el Bisbat ni la Diputació ni la Generalitat ni l’Ajuntament no hi van col·laborar, i finalment la família va pagar les obres per a refer la teulada. El casament es va fer a La Sala, i és la darrera vegada que s’hi ha celebrat una cerimònia religiosa. Aquesta va ser també l’última vegada que es va actuar sobre l’estructura de l’edifici, i és normal que, al cap de quaranta anys, s’hi hagi de fer una repassada.

Aquest cap de setmana també es va analitzar la campana de l’església. Es tracta d’una peça de l’any 1841, aparentment de bronze, tot i que no es pot descartar que l’interior sigui d’un aliatge diferent. Sobta que la campana no estigui batejada, i que només hi figuri aquesta inscripció:

CAMPANA DE LA SALE ME FEU IPH POMAROL DE REUS ANY 1841

A més d’aquestes paraules, hi figuren tres sants, i una creu.

També es va aprofitar aquestes jornades per a analitzar l’interior del temple. A sobre de l’altar hi ha un recobriment de guix, en forma de mitja cúpula. Les parets també estan recobertes de guix, formant tres arcades a cada lateral, que coronen columnes quadrades i estan emmarcades per cornises. Es va comprovar que el guix recobreix en realitat pedra picada. Tots ens vam imaginar com quedaria l’interior de l’església sense el guix, amb la pedra aparent formant columnes, cornises i arcades! També es van descobrir, al treure l’heura, les dues finestres laterals rodones, tapiades vés a saber des de quan, i es va imaginar també l’efecte que faria si s’obrissin.

És difícil de datar cadascun dels elements d’aquesta església. A la façana hi figura l’any 1801, la campana és de 1841, i el guix probablement és posterior. Per tant, qualsevol actuació que s’hi faci haurà de destriar quins són els elements que es conserven, i quins s’eliminen. Les restes del recobriment de guix són testimoni d’una època, en que es va decidir de tapar l’obra anterior de pedra picada (columnes, arcades i finestres). Ara, hauríem de decidir si s’ha d’actuar o no, i en el primer cas, en quin sentit s’actua per que l’església faci més goig.

Amb aquestes reflexions us deixo amb la foto de família.

Moltes gràcies a tots per haver vingut, el que vam fer va ser realment molt bonic, i espero que repetim!